dijous, 27 de setembre de 2018

EL MAR NO PLORA




Si el mar no plora,
vull ser mar.

Potser ell no coneix la por,
no ha sentit parlar,

no coneix cap mot.



Més podria ser aquest mar immens,

amb la seva força per avançar.

No ser aliè al sentiment,

i les seves llàgrimes cauen a les ones.

17 comentaris:

  1. Quizás el mar contiene todos los sentimientos de hombres y mujeres
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Un mare speciale, che ispira splendidi versi
    Un saluto,silvia

    ResponElimina
  3. Precioso poema, Si ser fuera tan fácil, más de una vez uno se fundiría con él.

    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Bom dia:- Poema deslumbrante, maravilhoso, magistral.
    .
    * Rodopio dançante ... e um cálido beijo *
    .
    Deixando um abraço

    ResponElimina
  5. Hola Anna.. La mar plora, riu. la mar es vida..
    Al cim d'un promontori que domina
    les ones de la mar,
    quan l'astre rei cap a ponent declina
    me'n pujo a meditar.

    Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
    contemplo mon no-res;
    contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,
    m'aixafa com un pes.

    Jacint Verdaguer
    Vora la mar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Lloreç pel poema
      i la teva aportacio com sempre
      Bona setmana
      Petons

      Elimina
  6. Me ha gustado muho el poema el de jasin verdaguer tambe
    Petons

    ResponElimina