dimecres, 25 de juliol de 2018

LÍMITS



D'aquests carrers que aprofundeixen el ponent,
que he recorregut, ja per última vegada, indiferent
i sense endevinar-ho, sotmès
a qui prefixa omnipotents normes
i una secreta i rígida mesura
a les ombres, els somnis i les formes
que desfan i teixeixen aquesta vida.

Si per a tot hi ha terme i hi ha taxa
i última vegada i mai més i oblit

Qui ens dirà de qui, en aquesta casa,
sense saber-ho, ens hem acomiadat?

Després del vidre ja gris la nit cessa
i de l'alt de llibres que una trunca
ombra dilata per la vaga taula,
algun caldrà no llegirem mai.

Hi ha en el Sud més d'un porta gastat
amb els seus gerros de maçoneria
i estudiantines, que al meu pas està vedat
com si fos una litografia.

Per sempre vas tancar alguna porta
i hi ha un mirall que t'espera en va;
la cruïlla et sembla oberta i la vigila.


Hi ha, entre totes les teves memòries,
una que s'ha perdut irreparablement;
no et veuran baixar a aquella font
ni el blanc sol ni la groga lluna.

No tornarà teva veu al que el persa
va dir en la seva llengua d'aus i de roses,
quan l'ocàs, davant la llum dispersa,
vulguis dir inoblidables coses.

Crec en l'alba sentir un atrafegat
remor de multituds que s'allunyen;
són el que m'ha estimat i oblidat;
espai, temps i Borges ja em deixen.

16 comentaris:

  1. Precioso ANNA, espero que todo te vaya bien y podamos seguir disfrutando de tus poemas. Besos.

    ResponElimina
  2. Adorei o seu poema :))

    Bjos
    Votos de um óptimo fim de tarde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por pasar de nuevo por el blog
      te lo agradezco mucho

      Besos

      Elimina
  3. Hola Anna. He leído tu poema con la traducción. Se que no es lo mismo pero...

    Me ha gustado mucho y percibo cierto dolor en las letras. Puede ser?

    Muchos besos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal vez en ocasiones el dolor y la ravia te hacen escribir,
      tambien la venganza que nunca vas a poner en practica o por ganas

      Besos

      Elimina

  4. INFORMAÇÃO
    Acaba de ser publicado na Nossa Travessa o episódio n.º 9 da saga É DIFÍCIL VIVER COM UM IRMÃO MONGOLÓIDE desta vez com o título Vem à baila testamento.


    http://anossatravessa.blogspot.pt

    Como habitualmente voltarei depois para postar comentário.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus aportaciones siempre tan acertada

      Besos

      Elimina
  5. Si Lola yo tambien lo deseo.
    gracias por tus publicaciones

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus aportaciones y confianza en mi blog

      Besos

      Elimina
  6. Els límits te'ls poses tu o te'ls pos,
    moltes vegades l'enfermetat, la societat,
    l'economia i els gobernans

    Petons

    ResponElimina
  7. Es cert les limitacions de les imposen i te les imposes
    Petons

    ResponElimina
  8. Hola Anna. He leído tu poema con la traducción. Se que no es lo mismo pero...
    Me ha gustado lo que he entedido.

    Besos

    ResponElimina
  9. Gracias por tu paso y comentario en el blog

    Besos

    ResponElimina