divendres, 1 de juny de 2018

LLIURE SÓC




Sóc lliure per decisió pròpia

per pròpia vàlua,

guanyada en batalles

o en tragèdies gregues.



Sóc ràfega lumínica

que aixeca en la obscuritat

de les meves tenebres,

aclareix els meus pecats carnals,

transforma l'inexcusable en humà.



No sóc Joana d'Arc

ni la verge Maria,

femella, dona, vivint el instant

progressant espai a passos diminuts

dia amb dia.



Cada camí recorregut

es troba pintat en la meva esquena,

carícies, reclams, tempestats,

empremta del temps

mutada en marcides flors

o en conserva de madures fruites.



Sóc feliç malgrat els danys.

10 comentaris:

  1. Hola Anna.. Ets lliura, perquè ets una lluitadora..
    Una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies guapo.
      Es un plaer que tornis pel meu blog.

      Petons

      Elimina
  2. El primer adjectiu del poema és "lliure"
    El darrer "feliç". Entre tots dos: la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Xavier tota la rao gracies per pasar pel meu blog i deixar la teva emprenta.
      Petons

      Elimina
  3. com no t'havia descobert abans? m'ha agradat molt el teu poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies. M,alerga que hagis pasat lel blog

      Petons

      Elimina
  4. Et torno la teva visita al meu blog i m'agrada fer-ho en aquest post que parla de llibertat. Un poema molt maco del que en vull destacar la frase final. En la mesura del possible, tots hauríem de procurar ser feliços malgrat els danys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens rao pero hi ha danys de vegades irreparables.

      Petons

      Elimina
  5. "mutada en marcides flors/ o en conserva de madures fruites": les d'una poesia com la teva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per la teva aportacio al meu blog.

      Petons

      Elimina