L'ALBA

M'aixeco a primera hora,

quan els estels desapareixen,

fosos per la llum.

L'horitzó desperta,

i les va apagant suaument.

Primer les més llunyanes,

fins a arribar fins a mi,

i gairebé sense adonar-me,

es tanca l'interruptor,

que les manté enceses.

En aquest moment màgic,

el cel amb tons incerts,

em recorden els teus ulls,

quan a mi em somreien.

Allí al lluny una barca

travessa les ones,

salades com a llàgrimes,

perdudes en el mar...

El fet de clarejar m'absorbeix,

mai em canso d'ell...

Entorn els meus ulls ferits,

per la llum aclaparant...

I somric a la teva nostàlgia,

en veure aparèixer el meu sol.

Agafant la bellesa ,

del dia que s'obre

al teu record adormit,

en la meva ànima, tal vegada...

Encara , enamorada..