dimarts, 19 de desembre de 2017

MARE !…



Tu que em vas enterrar
a l'ombra d'aquest món,
deixant en el meu cor un profund buit
i condemnant-me a un etern aïllament.

Tu que em vas llençar a la solitud de l'oblit,
i a viure en la foscor de la vida,
on regna la implacable crueltat.

No vas voler que sigui una més de les teves filles,
ni que la teva veu en la foscor m'orienti.
No entenc perquè em vas abandonar,
com si jo per a tu no anés ningú.

Em vas portar al món només per sofrir
la teva indiferència.
Només puc dir-te que arribarà
el dia de la meva recompensa,
per tant dany sofert per vosaltres.
Ja no podreu maltractar-me més.
Jo netejaré les escombraries del meu món
que he aconseguit construir sense vosaltres,
i no seré crucificada per segona ocasió

No sé si tu de la meva tindràs
algun dia el meu perdó .
Perquè el càstig que jo he sofert
amb tanta fúria, ningú el mereix.
Em vau deixar nu i sense somnis per aconseguir
ple de tristesa, solitud ,angoixa i desesperació.

8 comentaris:

  1. Então há que dar a volta à situação!
    Gostei de ler!!!
    Para si ... e para os seus FESTAS bem felizes e
    um 2018 ... FELICÍSSIMO!!!

    ResponElimina
  2. Desolado poema por el abandono más sumo de los abandonos, el del hijo expósito por la madre. UN abrazo. Carlos

    ResponElimina
  3. El perdón es importante para olvidar el daño causado.
    Te deseo una FELIZ NAVIDAD.
    Un abrazo

    ResponElimina