diumenge, 3 de setembre del 2017

DIUMENGE


És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora.

Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d‘un cos dormint et fa de boia.

Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.
Però ni amb la repetició t’has convençut.

6 comentaris:

  1. Siempre cuesta levantarse y más los domingos.
    Un abrazo y feliz día.

    ResponElimina
  2. Não sou dos que gostam de uma cama até tarde ... mas o poema é lindo lindo ... amei ...

    ResponElimina