Era diferent, estranya, distinta,
callada, discreta, sense alè aparent.
Al pati tots els dies dels companys indiferència.
Va aprendre a conviure amb l’amarg present,
i una malaltia per tota la vida.
A l’escola,
ni un gest de companyia,
ni una paraula amable
que li fes costat.
Rebia una ofensa rere l’altra,
sense trobar refugi en un algú estimat.
Altives companyes que a classe tenia,
que amb despit mostraven el seu sentiment.
Orgulloses, llestes, competitives,
humiliant-li l’ànima, creant patiment.
Patiment a aquella que no es defensava,
que mai no trobava el seu lloc.
Que com a resposta abaixà la mirada,
i ser com es sempre avergonyida.
Hola Anna.. Per desgracia al mon està ple de personàs que es senten solàs perquè son diferents.. tenen una lluita per sobreviure en un mon egoista..
ResponEliminaUna abraçada..
Gracies guapo
EliminaM.alegra tonar.te a llecir.
petons
La debilidad de mucha gente es aprovechada por otros para echar sobre los primeros todos sus traumas. La mitad del mundo se aprovecha de la otra mitad.
ResponEliminaGracias por tu aportacion.
EliminaBesos
Sou português e custa-me muito entender o catalão, praticamente não o entendo, salvo que mal por mal e com ajuda do dicionário entendo e até escrevo algo em castelhano..
ResponEliminaBesos
Gracias por pasar por mi blog.
ResponEliminaBesos