SÓC

Sóc,
el ressò de la teva veu, el teu somni,
l'arruga que forma el teu somriure,
sóc el pensament que sona cada nit al teu cap.

Els passos que sonen en silencis adormits,
en els plecs del temps i la memòria.

L'ahir l'avui i el demà, el temps passat,
sóc el teu present amb gust de lliris i el passat agredolç.
Sóc en de finita l'ombra, que arrossega al teu pas,
l'ego que portes en la teva ment i el cor atrotinat de dolor.

La injustícia, el poder, els somriures pèrdues
les veus d'antany que sonen al pas dels teus dies
els parts a la vida la sang vessada en holocaust morts,
la terra que menja cadàvers absurds,
regats pels egos de fàtues prepotències.