dimecres, 3 de maig de 2017

SÓC

Sóc,
el ressò de la teva veu, el teu somni,
l'arruga que forma el teu somriure,
sóc el pensament que sona cada nit al teu cap.

Els passos que sonen en silencis adormits,
en els plecs del temps i la memòria.

L'ahir l'avui i el demà, el temps passat,
sóc el teu present amb gust de lliris i el passat agredolç.
Sóc en de finita l'ombra, que arrossega al teu pas,
l'ego que portes en la teva ment i el cor atrotinat de dolor.

La injustícia, el poder, els somriures pèrdues
les veus d'antany que sonen al pas dels teus dies
els parts a la vida la sang vessada en holocaust morts,
la terra que menja cadàvers absurds,
regats pels egos de fàtues prepotències.

4 comentaris:

  1. Hola, Anna!

    Tus poemas son sempre belos y mucho bién escritos, pero, socialmente, un pouco revoltados.

    Son las palabras k podem cambiar el mondo, es verdade, portanto, tu es amor y dolor.

    Besos y bon fin de semana.

    ResponElimina
  2. Gracias preciosa.
    Gracias por regresar.
    Besos

    ResponElimina
  3. UNo es mucho su otro, la otra parte de nuestras vidas, que comparte el amor, el horror, el dolor. Un abrazo. carlos

    ResponElimina
  4. Gracias por regresar a tu blog.
    Besos

    ResponElimina