Deixo enrrera somnis,esperanses
e il.lusions.
Alhores m’adono
que sóc sol.
Sol, enmig de la
gent
d’aquest gran
món ple d’injusticia,
i set de
venjança cap als altres.
Deixo enrera les
ganes de viure,
al veure aquest
món ple de violencia,
traicions i
enveijes.
La bellesa de l’amistat trencada per ignorancia.
Belles cançons
plenes d’amor,bells anys de llibertat.
Em sento sol,enmig
de la multitut de la gent.
Injusta societat,que
tots som els millors,
però cap
es com voldia’m ser.
Sempre es perden pel cami de la vida esperanses e il.lucions.
ResponEliminaPetons
Si tens rao moltes gracies.
ResponEliminaPetons