divendres, 21 d’abril de 2017

NOMÉS SERÉ OMBRA

Quan estigui morta,
no estiguis trist per a mi.

No em portis roses a la meva tomba.
Planta herba verda sobre mi,
amb rosades i gotes mulla'm;
I si et marcides, oblida.

Ja que només seré una ombra,
sentiré la pluja, i escoltaré
al rossinyol cantant teu dolor:

Potser, somiant a través del crepuscle
que no creix ni baixa,
feliçment podria recordar,
I feliçment podria oblidar.

7 comentaris: