dissabte, 25 de març de 2017

SENSE TITOL

1

I encara que em costi morir
i encara que em costi donar,
adonar-me que un altre sentit cal prendre
Som enigmes per desxifrar,
perfectes cromosomes per alterar
I encara que et costi dir tot el que penseu,
mirant el mapa en el teu rostre
és que travesseu, el més gegant oceà, i vas,
viatges profund i lluny... i em porteu.

I encara que aquest viatge de dos
passatgers va prenent rumb incert,
amb certa complicitat
Torçar les vies i descarrilar,
crear un regne antic, però avui aquí.

2




Ahir, vaig pensar en tu...
El teu que no naixeràs
El teu que anaves a somriure
ara plores per no estar
ja no veuràs el sol brillar.
Vaig oblidar jocs polítics
i també el què diran
vaig oblidar tenir diners
per poder-te alimentar.
Ser mare...!Que gran responsabilitat!, 
esperar nou mesos per poder-te trobar
per això, perquè ho sé que puc parlar
Ara sé que van triar
no poder-te abraçar
solament...
per tenir un cromosoma de més
que dolor tan gran
vaig sentir quan et van voler ignorar
encara em pregunto.. 
Perquè van triar matar?
Benvolgut nen meu...
Tu, el que mai naixeràs,
mai veuré el teu somriure
ni el teu plor podré callar
mai et podré oblidar
Que mala sort vas tenir!
Solament...
per tenir un cromosoma de més.

6 comentaris:

  1. Te dejo un saludo y un montón de besicos

    ResponElimina
  2. Una realidad muy dura que en la infancia trae alegrías pero a medida que envejecen trae consigo muchísimos problemas.
    Besitos Anna

    ResponElimina
  3. Triste poema, vida que no llego a ser, un abrazo desde Chile!

    ResponElimina