divendres, 17 de febrer de 2017

CADA MATÍ, EM CUIDA LA POESIA

El teu nom i la teva absència
és em clava a la memòria.
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me
Vague en la negra núvol que sempre està al meu cel,
del buit i de la por que encerclà la meva vida.
Em salva la poesia,
de les nits terribles,
de les hores fosques,
dels dies obsolets,
dels records.
Dels oblidats
enterrats en silenci.
Del dolor de la teva absència.
Cada matí, em salva la poesia.
M'aixeca d'entre els negres núvols
que sempre estan al meu cel,
del buit i de la por que gebri meva vida.

6 comentaris:

  1. Existem dias assim, mas que proporcionam um poema maravilhoso.
    Besos

    ResponElimina
  2. Estas tres ultimas poesías que publicaste a parte de su belleza sirven para hacernos pensar y mucho.

    Saludos.

    ResponElimina
  3. Te dejo mis cariños
    Lo lamento no me funciona el traductor que tienes a la derecha

    ResponElimina
  4. Hola guapa tienes que buscar el idioma que deseas traducir
    gracias por fidelidad
    Besos

    ResponElimina