dilluns, 27 de febrer de 2017

DESESPERADA

Avui ja no vull viure
avui ja no vull respirar
avui ja no vull sofrir
solament vull morir-me
estic cansada de plorar
estic farta de sofrir
ja no vull estar en aquest maleït món
em dol cada segon
que passa i res bé em passa
com em volgués morir
no vull seguir sospirant tristesa
odio tallar-me i que els meus problemes
solament se m'oblidin per un instant
odio que ningú em vulgui
odi que a ningú li importi
si em faig mal com volgués matar-me
i així no obria més dolor
com volgués que la meva vida fos diferent
com volgués ser feliç
volgués que em volguessin i que em donessin amor
no entenc per què a mi em toco sofrir
odi sofrir mentre els altres riuen
odi seguir vivint no sento ganes de riure
avui no sento ganes de viure
la meva vida està plena de dolor
odio seguir aquí sense poder ser feliç
com vull un àngel amb ales
que em porti fins al cel pel meu viure
és com quan res aquesta dolça tot amarga sap a dolor
la meva vida és com una pluja sense l'arc de sant Martí de colors
és com un cel sense sol i sense núvols
com una nit sense estels ni lluna
com una cançó sense lletres ni música
és com una flor sense pètals ni fulles
és com una paleta de gelat sense sabor i color
com una carta sense paraules i signa la meva vida
és així a la meva vida li falta amor felicitat dolçor afecti diversió
aventures amistat Però a la meva vida li sobra tristesa
depressió dolor amargor odio sagni puntades i cops en el cor
i moltes coses més odio viure en aquest maleït món
com volgués que quan jo dic que sofreixo de depressió
correguessin ànsia a mi i em consolessin però no els importa si sofreixo
com volgués que la meva mama em donés amor en lloc de renyar-me
i dir-me coses que em dolen en el cor
com volgués que em deixessin de criticar
per les coses que faig malament i les que és que per què jo haig de sofrir
com volgués que em recolzessin
però no en lloc de ser això em diuen boja i em jutgen
aquí records de dolor i felicitat que no se m'obliden
però dolen i molt m'agafen dany i no desapareixen
com volgués sortir a buscar la felicitat
però no la meva mare no em deixa sortir
odi estar tancada em causa depressió profunda
l'única cosa que em manté en peus és la música
adoro tancar-me a la meva cambra i escoltar música em fascina cantar
com volgués que la meva vida fos tan dolça com la sugre
però va haver de ser tan agra com la llimona i tan amarga
hi ha vegades que em vull morir
m'agradaria ser feliç m'agradaria no tenir problemes
m'agradaria que no hagués passat tot el que pas
però ell hi hagués no existeix m'agradaria tornar a néixer per canviar la meva vida
però no es pot, així em toco viure per desgràcia recordo
l'amarga i freda que va anar la meva infància
i record el dur de viure ara
com volgués que la meva vida fos increïble
però no és possible em conformo viure sense dolor i sense tristesa
perquè a la meva toco sofrir de tots els meus germans
perquè a mi em tub que tocar no és just
com vull morir-me perquè acabin tots els meus problemes
ja no vull viure més em dol estar aquí
vull morir no suporto estar aquí
perquè sempre que em diuen alguna cosa dolent em dol
i no puc evitar plorar
com volgués riure en lloc de plorar
com volgués no tenir cor
odio la meva maleïda vida...
l'odio amb tot el meu cor
de gens segueix seguir vivint
si res bé em passa
vull suïcidar-me per ja no sofrir
solament vull no seguir vivint
odi seguir així em dol, odi que ningú m'escolti
que els valgui el que els dics vull sortir de la meva casa
odio estar a la meva casa volgués escapar i buscar la meva felicitat
però no tinc tanta por al fet que el meu pla fracassi i sigui pitjor
vull sortir d'aquesta maleïda depressió que va amb mi
volgués la felicitat eterna volgués un milió de raons
per seguir vivint però solament obtinc milers de raons
per llevar-me la vida i molta tristesa
vull morir vull acabar amb tant dolor
com volgués que cada vegada que jo plorés
i em tallés s'acabés el dolent però solament es va per un instant
perquè vaig haver de néixer jo odio haver nascut
odi que la meva mare digui que sóc pitjor que el diable
odio seguir sofrint ja em vaig donar per vençuda
ja vaig comprendre que la vida no és com un conte de fades
la vida és com un laberint sense sortida
els segons semblen hores i els dies semblen mesos
i tot se'm fa mil anys
odio seguir vivint penso que em vull morir
però en la realitat vull ser salvada
vull un àngel amb ales
que sàpiga volar i aterrar
que sàpiga treure'm un somriure
quan jo em doni provinguda
que ompli els meus dies amb felicitat

9 comentaris:

  1. Hola Anna.. Dura i amarga declaració. però amb una brisa d'esperança..
    Una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies guapo.
      M,alegra tornar.te a llecir al meu blog.
      Petons

      Elimina
  2. ¡¡¡¡¡¡¡UYYYYY!!!!! No he entendido nada pero aprovecho para enviarte un besico

    ResponElimina
  3. Hola guapa hay en el blog un tracuctor que puse para ti
    Gracias por volver por el blog.
    Besos

    ResponElimina
  4. No est pot esperar cap ángel miraculós, ets tú a cerca una felicitat personal.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies guapo.
      M,alegra tornar.te a llecir al meu blog.
      Petons

      Elimina
  5. Hola, querida Anna!

    Como te encuentras? Aqui, todo satisfatório y sereno.

    Li tu vasto poema e acredita k fiquei tristonha. Espero bién, k seja, solament, un estado de alma, pke vivir es mto bueno, apesar de todo.

    Besitos e dias felices!

    ResponElimina
  6. Hola, Anna, yo outra vez!

    Gracias por tu visita y palabras. Felizment k tu escrito es solament un poema y nada mas. Fico mto contenta.

    Has gostado de mi poema? Nada referiste sobre ele. Mi blog, tal como lo tuyo, tiene tradutor. Y el vídeo, lo escutaste? Richard Gere y Julia Roberts hacen un par romântico y irresistível.

    Besitos, guapa!

    ResponElimina
  7. Gracias por pasar por mi blog y tu aportacion en ocasiones quiero comentar en tus entradas y no puedo.
    Besos

    ResponElimina