divendres, 11 de març de 2016

RECORDANT ELS ATENTATS 2004

Dolor i fred i estupefacció.
La boca oberta, plena de incredulitat.
Un altre cop, un altre onze,
un altra esclat incomprensible.

Un dolor sobre el dolor
sense amortir de l'últim cop,
altre vegada la pressió a la gola,
els núvols als ulls
davant el televisor,
cercant entre la ferralla
de les imatges,
entre els colors...,
el vermell de la sang,
el negre del fum...,
i el gris de la destrucció...,
algú conegut.

Un cop proper, als germans,
als amics, als familiars,
igual de trist, igual de injust,
però més proper i de nou
un per què esclatant dins el cap,
de nou com boig,


per sortir a l'aire de Madrid...

2 comentaris:

  1. Escrius molt be.
    pero hi trovo a faltar estructura, tornada, rima.

    Trobo que tens imaginacio i el vocabulari es ric.....
    segueix!!!!

    ResponElimina
  2. Gracies per pasar I aceptar l,invitacio
    Gracies per el comentari.

    Petons

    ResponElimina