dimecres, 13 de febrer de 2013

HE RECULLIT, HE DIT

HE RECOLLIT


He recollit la pols dels teus passos, i l'he posada en un cistell sobre l'aigua.
Ho he escampat al vent,
i l'he llançat a la foguera.
Perquè els meus passos i els teus es trobin després de la pluja.



HE DIT


He dit al meu cor

que no s’avergonyeixi de la seva feblesa.
Batega ben fort, gran covard, o mor.
Esbandeix per sempre aquesta tristesa,
o potser ja ets mort ? .
Li he dit al meu cor
Ell m’ha somrigut, sense comprendre.

8 comentaris:


  1. Em dona l'impresió que no ets pas aquella noia tan pesimista que vaig coneixer fa uns anys. Et veig esperançadora fins i tot casi diria que moltes vegades positiva, cosa que em fa feliç.

    Continua escribint, ets molt bonna.

    ResponElimina
  2. Som els nostres ressentimens, tristors i decepcions.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu per escriure ☺☻

    ResponElimina
  4. Ets Genial ho reconec estic d'acord amb el Josep gracies per escriure

    ResponElimina
  5. Gracies no n'hi ha pertant
    Gracies per visitar el meu blog

    ResponElimina
  6. Gracias, Anna, por leerme y dejar tu comentario.
    También por invitarme a entrar en tu blog. Hasta pronto en el espacio sideral (como mínimo).
    Anna Rossell

    ResponElimina