No ocultéis la verdad,
no hubo descubrimiento.
Fue invasión, muerte, tormento,
genocidio sin piedad.
La mancha que sigue a la humanidad
donde el único salvajismo,
llegó de un largo viaje
para difundir la cultura.
Y lo único difundió fue amargura,
violencia sangre y muerte.
Y saquear a otra cultura
robándole violándoles,
despellejándoles y torturandoles hasta morir.
Nada a celebrar,la muerte de un pueblo
privándolos de su lengua,
costumbres y sus propiedades,
a beneficio de otro, borrando la verdad,
y reescribiendo a su antojo la historia.
dilluns, 12 d’octubre del 2020
12 DE OCTUBRE...NADA QUE CELEBRAR
dimecres, 7 d’octubre del 2020
DOLOR
El dolor escribe versos, regocijándose en mi sufrimiento.
Escribe sin permiso.
Lame mis heridas y calla mis lamentos.
Vive centrado en mí mismo, como un enorme enemigo.
divendres, 2 d’octubre del 2020
RECORDANT ( 25 ANYS SENSE TU GLORIA )
Recordo la teva mirada
i el teu somriure.
No recordo quan et vaig conèixer,
ni si fa molt de temps.
Però sí recordo
la teva amistat,
el teu afecte.
Les teves ganes de viure,
i les ganes de lluitar.
De viure la vida,
i seguir cap endavant.
Dia rere dia.
Com trobava a faltar
els teus consells,
la teva senzillesa, la teva amistat.
Estimada àvia,
no saps que t’ enyoro.
No t’ oblidaré
per anys que visqui.
Ara tu ja no ets aquí,
i jo et trobo a faltar.
Aviat arribaré
on tu siguis.
Mentre no sigui així,
seguiré recordant
el que vas ser tu per a mi.
Una companya, una amiga,
i més que una amistat.
La meva estimada àvia.
Per això mai no t’ oblidaré.
Sempre et porto dins del meu cor,
i en el més càlid racó del meu esperit.
dimecres, 30 de setembre del 2020
URGENCIES
Ara que puc pensar una estona
ara que no puc fer res.
La mirada mig perduda
damunt les rajoles blanques
pacífic, reposat,
soc lluny del meu cos que ara reposa
i en duen de la mà del pensament.
No se quanta estona estaré aquí
ni qui n’empeny fora
a lluitar contra el dolor
però ja fa estona que soc lluny d’aquí
aquest fred gèlid de parets blanques
en el passeig dels núvols tendres
deixa’n ara sentir l’olor del silenci.
1987
dimecres, 23 de setembre del 2020
TERRA
Crida la terra,
escolteu.la! .
¿ Que sou sords ?.
Mort la terra,
mireu.la!.
¿ Que sou cecs ?.
Cuideu.la,
que no en tenim d’altra.
Es on vivim,
es la nostra vida
1983
dijous, 17 de setembre del 2020
A UNA LÁGRIMA
Gota de mar donde naufrago nuestro amor,
se hunde el deseo negro de una pena.
Gota que, rebosando, nubla y llena
los ojos olvidados entre los dos.
Grito por el desaliento
de saber que si llega a tu alma ajena,
ésta, sin escucharlo, le condena
Piedad del tormento.
para esa gota, que del corazón se desahoga
y desahoga espinas de mi alma.
Piedad para la lágrima, el dolor,
el alma, en esa lágrima se ahoga...
diumenge, 13 de setembre del 2020
PATIMENT
He de patir diàriament,
el cruel menyspreu i violència,
tant verbal com física,
de l'home que he estimat
tota la meva vida.
Constantment enganyada.
Destruint a poc a poc
els sentiments d'afecte
que cap al jo tenia.
No aguanto més els teus nervis,
els teus crits d'histèric paranoic
per simples ximpleries.
No tolero més el teu menyspreu i insults.
Estic farta que em maltractis,
amb la teva bogeria de maniàtic.
Que em manipulis i escupis,
que em facis sentir la mala
de la nostra vida en comú.
No aguanto els teus crits
teus manies de meticulós.
No suporto quan em dius,
i un cop arribo al teu costat,
no em parles i et vas murmurant
per tota la casa.
Me'n vaig .......
Demà ja no hi haurà dubtes en la meva vida,
ni temor ni nostàlgia en la meva mirada;
perquè tu seràs ja seràs un tros del passat
que quedarà enterrat entre el no-res.
dilluns, 7 de setembre del 2020
AUSENCIA
dijous, 3 de setembre del 2020
ERES TU ( Dedicada a la persona que mas quiero...mi marido )
El alma es el timón del corazón,
vivir con el alma contenta,
es acabar con la tristeza.
Mi alma estaba cansada y llena de soledad,
pero al encontrarte rompiste mi esquema,
mi angustia i mi fatiga de seguir viva sin razón.
Eres mi alma, eres mi vida,mi felicidad.