QUAN JA NO PUGUI DIR-TE RES, ABRAÇA'M

 

 Abraça'm.

Amb els teus braços cansats,
amb les teves mans que tremolen,
amb els ulls plens de vida
que no volen veure'm marxar.

Abraça'm amb la teva veu,
encara que tremoli,
encara que calli.
Deixa que el teu alè
sigui l’últim que senti.

Abraça’m amb la teva ànima sencera,
amb tot el que ets,
amb tot el que vam ser.
Deixa que la teva pell recordi la meva,
com si no m'hagués d'esvair mai.

Abraça’m amb el cor obert,
fins que el meu calli.
Fins que s’apagui, lentament,
com una espelma al capvespre.

Abraça’m amb la teva vida,
amb els silencis, amb les paraules,
amb tots els dies que vindran sense mi.
Abraça’m pels aniversaris que no celebrarem,
pels matins sense trucades,
pels diumenges sense dinars.

Abraça’m, encara que ja no hi sigui.
Abraça’m quan passis pel meu lloc preferit.
Quan sentis l’olor del cafè,
quan miris el cel i pensis en mi.

Abraça’m sempre.
Que l’amor no mor.
Només canvia de forma.