El sol s’aixeca dorat al matí,
omplint el cel de llum i esperança,
els camps de blat es mouen suaument,
com si respiressin amb el batec de la terra.
La brisa suau t’acarona el rostre,
com un petó de la natura,
i l’estiu s’instal·la en el nostre cor,
fent que tot sembli més viu, més intens.
Les flors s’obren amb rialles de colors,
com si despertessin somnis amagats,
les abelles dansen felices,
i el mar murmura secrets antics, plens d’amor.
El cel s’omple de somnis de llum clara,
com un record d’esperances que mai no s’esborra,
els rostres lluïts de felicitat,
són com estrelles que il·luminen el camí.
Les tardes llargues, càlides i daurades,
ens conviden a somiar, a sentir que el món és nostre,
el temps sembla aturar-se,
perquè volem retenir aquest moment de pau i bellesa.
Sentir l’estiu és abraçar la vida,
és banyar-se en riures de sol radiant,
és deixar que el cor voli lliure i lleu,
i viure cada instant com si fos un regal, un miracle.
Oh, estiu, meravellós i vibrant,
ets poesia que neix en cada cor,
una dansa de colors, de somnis i calor,
que ens fa sentir que el món és brillant i ple d’amor.
