En el murmuri de les fulles caient,
s’hi amaguen ecos de moments viscuts,
un any que es va desfer en silenci,
entre riures, llàgrimes i somnis perduts.
Les hores es desfan en records difus,
cada dia una estela en la memòria.
El temps escriu la seva pròpia història,
amb tinta d’or i tinta de dol.
Cada temporada, un relat diferent,
des de l’hivern fred fins a l’estiu ardent.
I ara, quan el calendari s’atura,
mirem enrere, amb l’eco com a guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada