POEMIAS

  La Rambla va morir aquell dia. Un monstre de metall va baixar pel carrer sense mirar cares, sense escoltar crits, sense veure que er...

Batega, batega — massa fort, massa ràpid , com cops secs en un pit massa estret. El cor no canta: crida , esgarrapa per dins, devora la ...

Hi ha un rellotge dins les mans, que no fa soroll, però corre sempre. El temps s’escola com sorra fina, i ningú el pot aturar. Naixem sense ...

Amb els peus menuts i el cor a la mà, jo escales que es perden en la boira. Darrere em queda un mar ple de records, davant, un rellotg...

No s’han vist mai, però alguna cosa invisible els reconeix. Un comença el viatge, l’altre ja ha recorregut gairebé tot el camí. Ell, petit, ...

QUAN EL SILENCI PESA MÉS QUE LA VIDA Camino per carrers que són ossos trencats, terra cremada on el temps s’ha fet runa, on les ombres cr...

  El sol s’aixeca dorat al matí, omplint el cel de llum i esperança, els camps de blat es mouen suaument, com si respiressin amb el batec de...

  He vist ocells que fan nius amb plàstic, i rius que porten ampolles en lloc de peixos. Les muntanyes encara aguanten, però tenen cic...

Camine pel carrer on vivíem, la façana encara conserva aquella esquerda minúscula que tu deies que era un batec.   La persiana r...

  He recollit la pols dels teus passos com qui recull el silenci d’un comiat. Era lleugera, gairebé no pesava, com el teu record quan i...