POEMIAS

  Ja cauen les fulles, i les flors es panseixen.   Les vinyes són ben plenes, i la tardor ja fa abrigar la gent.   Les castanyes...

  No hi ha nit sense estrelles, ni dia sense sol, cada camí, per més difícil, troba la seva direcció.   Tot té el seu perquè, tot té s...

En un instant es pot perdre tot, un somriure, una mirada, un gest que quedava per fer. El temps es dissolveix com la boira al matí, ...

  Recordo la teva mirada… els teus ulls, estrelles que em guiaven quan jo caminava en la foscor. Recordo el teu somriure… sol que en...

Quan la mort arriba, no crida, entra sigil·losament, com una ombra que es fon amb l’obscuritat. Ens espera, pacient, i en l...

El temps no avisa, s’esmuny pels dits, com l’aigua d’un riu que no torna. Caminem sense pressa, creient en l’eternitat fins qu...

  Vint anys després Vint anys que no ets aquí. Vint anys que intento entendre el teu silenci. Vint anys que et busco en els racons de la ...

  Escriu aquestes paraules ara, mentre encara tinc un “ara” per escriure’t. Demà potser no sabré el teu nom, ni el meu, ni per què l...

Camino pels carrers del món, tot és nou i tot és vell. El sol brilla, el vent m’acull, la vida passa com un estel.   Les passes ...

  Vint anys i un ictus Als vint anys, la vida era un llenç ple de colors, i un dia, sense avisar, tot es va tornar gris. El meu cos va de...