Som el que fem i pensem,
el que sentim i el que recordem.
Som el que tenim i el que anhelem,
el que guanyem i el que perdem.
Som els que somniem,
quan en cada caiguda ens aixequem,
quan ja no queden camins i els inventem.
Som esperança i por,
som silenci i cançó
rauxa i raó
llum i foscor
goig i dolor
odi i amor
som el rastre únic que ens dibuixa un horitzó,
la vida que ens empeny des de l'interior
indòmits viatger d'una il·lusió
Pero somos todo eso, y nuestras expectativas también. Es mucho.
ResponEliminaUn abrazo