Jo vull i no puc,
i tu pots i no vols.
I seguim mirant-nos tendrament,
fins que el sol s’apagara,
i la ciutat estarà adormida.
Despertarà algun dia?.
Tornarà a ser el que era?.
Qui pogués ser al teu costat,
qui pogués despertar amb tu..
en el moment més oportú.
1
Els meus ulls secs,
el meu cor fred.
Desig de plors, desig de tu.
T’estic sentint, t’estic perdent,
t’estic veient i no et conec.
Hello, Anna! Thank you!
ResponEliminaGracias por tu visita y dejar tu huella
EliminaCuidate mucho
El amor también se pierede. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias por tu visita
ResponEliminaCuidate mucho