Passo pel món
sense pressa,
guaitant amb els ulls perplexos
com tot passa
res passa,
com es destrueix
i encara se'n gaudeix.
Com es contamina
i res canvia.
Miro el món
guaitant amb els ulls perplexos
com tot passa
res passa,
violència que ens envolta
i a ningú l'importa,
agressions, violacions,
no!, presumptes accions.
M'avergonyeix el món
més que el món
la humanitat que el món,
està matant,
i encara ho va contemplant
com tot passa
res passa,
i encara ho va contant
sense gens d'importància
perquè res passa
i res canvia.
Així és, com si cap cosa passara, passen greus coses.
ResponEliminaSalutacions.
EliminaMoltes gracies guapa
Um mundo onde nada acontece e nada muda. É mesmo para termos vergonha… Um belo poema, minha Amiga.
ResponEliminaUma boa semana.
Um beijo.
Muchas gracias por tu paso
Eliminay aportacion al blog
Me alegra que te guste
Espero poder leerte mas tus opiniones
sobre mis pensamientos o y poemas
Besos
Temos de olhar de um modo diferente... Bj e gosto!
ResponEliminaGracias por tu visita.
EliminaBesos
Bonito poema sobre un futuro distópico. Me gusta cómo escribes.
ResponEliminaUn petó, Anna :)
Gracias por dejar tu huella en el blog.
EliminaBesos
Lindo poema, Anna.
ResponEliminaBesitos
Muchas gracias por tu paso
Eliminay aportacion al blog
Me alegra que te guste
Espero poder leerte mas tus opiniones
Besos
Brilhante:))
ResponEliminaCom as férias em "banho maria"...já sentíamos saudades vossas e resolvemos dar notícias, até porque, merecem toda a nossa consideração. Esperamos que estejam todos bem.
.
Do nosso querido poeta, Gil António -Amor livre, sem amarras
Bjos
Votos de uma óptima Terça-Feira
Precioso
ResponEliminaBesos
Muchas gracias por tu paso
ResponEliminay aportacion al blog
Me alegra que te guste
Espero poder leerte de nuevo.
Besos