Mentre el vent acaricia el seu
cos,
un sospir revela el dolor en el
seu pit.
La seva ment en silenci
cridava.
No busca respostes,
només vol oblidar.
Només vol viure
el seu fràgil i feble cos.
Lentament afeblit moria,
i en una estrella en el cel
molt aviat es convertirà.
A la fi amb esforç per a ella
ja no hi ha pena...
hi ha oblit.
AL MENOS DESCANSARÁ EN PAZ. TRISTE POESÍA, ES COMO LA VIDA MISMA.
ResponEliminaMARIAROSA
Siempre al final, si llega el olvido, todo valía la pena, aunque no lo parezca
ResponEliminaUn abrazo
Muchas gracias
EliminaBesos
¡Preciós poema!
ResponEliminaSalutacions.
Muchas gracias por tu paso
Eliminay aportacion al blog
Besos
Un poema bello a pesar de la tristeza.
ResponEliminaAbrazos Anna.
Gracias por tu visita y aportacion.
EliminaBesos
Alguien que se refleja en versos así, no tiene olvido.
ResponEliminaViento que acaricia su cuerpo, inspirado verso.
Besos.
L'abisme de la fi i el principi s'uneixen en eterna harmonia.
ResponEliminaPolir l'esperit és la nostra eterna costum.
Un plaer navegar per els teus versos sempre eterns.
Cuidat molt!
Petons.
Moltes gracies guapa
EliminaPetons.
una metáfora del tránsito a la nada. Saludos. Carlos
ResponEliminaMuchas gracias.
EliminaBesos
¡Hola de nuevo, Anna!
ResponEliminaLa fragilidad del cuerpo en oposición a la aternidad del alma.
Un eterno devenir que nos acerca al Principio del Fin.
Cuidat molt!
Petons.
(Disculpa, fa dies et vaig deixar un altre comentari en aquesta entrada però lamentablement s'ha d'haver perdut, espero que avui tingui èxit). Gràcies!
Moltes gracies
ResponEliminaTranquil.la
Petons.
Ja veig que vas poder recuperar el meu primer comentari.
EliminaMoltes gràcies a tu per l'atenció i ens seguim llegint!
Petons.