PLOU

I a cops de llàgrima es debilita,
l'opaca transparència de la pluja.
L'aigua brolla, d'aquest riu sortiran
totes les malenconies,
tots els records nefastos.

I penso, que faig jo
sota aquesta pluja, tan lluny.
Tan sols no tinguis por,
a l'ombra d'una infància
perduda en la memòria.

Ulls buits, pluja pesada de enyorances
i pressentiments, i anem passant,
tots els semàfors del temps en roig.