LÍMITS

D'aquests carrers que aprofundeixen el ponent,

que he recorregut, ja per última vegada, indiferent

i sense endevinar-ho, sotmès

a qui prefixa omnipotents normes

i una secreta i rígida mesura

a les ombres, els somnis i les formes

que desfan i teixeixen aquesta vida.

Si per a tot hi ha terme i hi ha taxa

i última vegada i mai més i oblit

Qui ens dirà de qui, en aquesta casa,

sense saber-ho, ens hem acomiadat?

Després del vidre ja gris la nit cessa

i de l'alt de llibres que una trunca

ombra dilata per la vaga taula,

algun caldrà no llegirem mai.

Hi ha en el Sud més d'un porta gastat

amb els seus gerros de maçoneria

i estudiantines, que al meu pas està vedat

com si fos una litografia.

Per sempre vas tancar alguna porta

i hi ha un mirall que t'espera en va;

la cruïlla et sembla oberta i la vigila.

Hi ha, entre totes les teves memòries,

una que s'ha perdut irreparablement;

no et veuran baixar a aquella font

ni el blanc sol ni la groga lluna.

No tornarà teva veu al que el persa

va dir en la seva llengua d'aus i de roses,

quan l'ocàs, davant la llum dispersa,

vulguis dir inoblidables coses.

Crec en l'alba sentir un atrafegat

remor de multituds que s'allunyen;

són el que m'ha estimat i oblidat;

espai, temps i Borges ja em deixen.