Al LÍMIT

Tens a la vida
al teu a vast,
a la teva mà
però no és suficient.

La vida com la poesia
és el límit infinit del llenguatge.

És l'ombra de la teva ploma.

Al principi va ser el gest
i el gest va ser so,
i el so es va fer paraula,
i tot ja és en ella
i tot ja és per ella.

I el poema és un no ser:
un no ser sense ella.

I la paraula és la vida
i la poesia és la llum:
és el llampec en la nit,
és el fulgor etern;
però l'ombra no entén:
no entén de versos,
ni de llampecs sap.

La vida com la poesia
és el límit infinit del llenguatge.
En els teus llavis

El meu limit
On està el meu límit?

Ni jo mateixa ho sé
potser la qüestió estigui
en l'aguant que em vulgui posar...

Però arribar al límit
minva el teu ser
s'acompanya d'esgotament
mental i físic et col·lapsa, t'impedeix créixer...

Al límit no arribis
evitar-ho...faras be...
doncs al límit jo vaig arribar...

El regust que deixa
arribar al limit,
sense saber on es la fi del limit

Limits hi ha molts
la vida es l'unic que no pots perdre.

La vida és repte. 
Viu-la
Assegui-la, 
riu-hi, plora-la.
Guanya-la, perd-la, 
ensopega-la
i sempre mira-la, 
segueix-la però mai... t'esfondris.


La vida és bella
encara que algunes vegades no sigui color de rosa,
la vida és alegria
plena de esparanses i penes
cal viure-la sense constrenyiment
i vores que al final, sempre aconseguiràs els teus somnis


La vida és un repte ,
un desafiament ,
una obstinació.

Una força,
una llum ,
un camí.

És la lluita per aconseguir
els somnis,
són els mèrits,
és brindar-se,
no rendir-se,

És gestar-se
cada nit
parir-se cada dia

Aixecar-se!!!