El sol fa la seva sortida lentament.
Abocant la seva bellesa per tot el cel,
vessant milers de colors a l'infinit.
El seu color groc, el seu cel il·luminat.
Els seus rajos que em causen una nostàlgia
i una immensa alegria.
Els ocells preparats per a un nou dia,
cantant amb alegria.
Els arbres i les flors preparats per contemplar la bellesa,
preparats per contemplar un nou dia.
Que bell és quan el sol fa la seva sortida amb alegria,
i ens salva de la foscor infinita.
Quan el sol ens transmet el seu raig d'esperança,
la seva bellesa o el seu centelleig d'amor i tendresa.
Hola Anna.. Diuen que el sol es la font del univers, els nens ja ho canten des-de petits.. Sol, solet, vine a veure'm, vine a veure'm, que tin fred..
ResponEliminaUna abraçada..
Gracies per ser fidel al meu blog.
EliminaPetons
É lindo no seu iluminar e inspirou a poetisa num belo poema!!!bj
ResponEliminaGracias por se fiel a mi blog.
EliminaBesos
M'encanta despertar.me a l'alba i mirar com neix el dia,
ResponEliminapetons
Gracies.
EliminaPer pasar del blog.
Petons