En la soledad de estas cuatro paredes,
os digo adiós...
Encerrada en mis pensamientos,
me despido de los más hermoso que he vivido.
Sin luchar ni un minuto mas por nada,
sin esperar sin sonar, solo el lloro interior de mi alma.
Me voy lejos, dónde nadie pueda hallarme.
Seré un pedazo más de leña que no ha prendido.
Seré nieve bajo el sol derretida,
rumbo a las aguas infinitas.
Y me perderé por ahí.
Observaré de lejos la vida, y el alma de cerca.
Más hoy no pido nada.
Que nadie me busque, porque es tarde,
y se me fue la vida.
Anna, la forma a mi particularment m'agrada, hi han poesies amb excedent di rima i jo més m'estimo la poesia lliure com penso que fas tu, ara això si aquesta per a mi l'he patit molt trista, només espero que la inspiració no vingui de la teva propia persona!!!, molt bonica i expressant un sentiment amagat... ;)
ResponEliminaAnna, la forma a mi particularment m'agrada, hi han poesies amb excedent di rima i jo més m'estimo la poesia lliure com penso que fas tu, ara això si aquesta per a mi l'he patit molt trista, només espero que la inspiració no vingui de la teva propia persona!!!, molt bonica i expressant un sentiment amagat... ;)
ResponEliminaAnna, a mi personalment m'agrada molt!!!!, hi han poesies amb exés de rima i lliure com crec que ho fas tu m'agraden més!, això si, aquesta en especial molt trista però la poesia està per això, per expressar els sentiments, nomes desitjo de que la inspiració no vingui de la teva persona, molt bonica i expressa un sentiment amagat!!!! ;)
ResponEliminaGracies els teus comentaris
ResponEliminaMe gusta tu poesia te reto a que hagas una poesia sobre el olvido. La espero
ResponEliminaMe gusta tu poesia te reto a que hagas una poesia sobre el olvido. La espero
ResponEliminaGracias por pasarte por mi blog
ResponEliminaAcapto el reto pero espero tambien la tuya si te atreves