Pàgines

▼

dimecres, 13 de febrer del 2013

HE RECULLIT, HE DIT

HE RECOLLIT
He recollit la pols dels teus passos, i l'he posada en un cistell sobre l'aigua.
Ho he escampat al vent,
i l'he llançat a la foguera.
Perquè els meus passos i els teus es trobin després de la pluja.



 HE DIT

 He dit al meu cor
que no s’avergonyeixi de la seva feblesa.
Batega ben fort, gran covard, o mor.
Esbandeix per sempre aquesta tristesa,
o potser ja ets mort ? .
Li he dit al meu cor
Ell m’ha somrigut, sense comprendre.

a

8 comentaris:

  1. Anònim26 de febrer del 2013, a les 12:54


    Em dona l'impresió que no ets pas aquella noia tan pesimista que vaig coneixer fa uns anys. Et veig esperançadora fins i tot casi diria que moltes vegades positiva, cosa que em fa feliç.

    Continua escribint, ets molt bonna.

    ResponElimina
  2. Josep21 de març del 2013, a les 19:27

    Som els nostres ressentimens, tristors i decepcions.

    ResponElimina
  3. ANNA22 de març del 2013, a les 9:53

    Gracies per visitar el meu blog

    ResponElimina
  4. Josep22 de març del 2013, a les 18:25

    Gràcies a tu per escriure ☺☻

    ResponElimina
  5. Anònim22 de març del 2013, a les 22:44

    Ets Genial ho reconec estic d'acord amb el Josep gracies per escriure

    ResponElimina
  6. ANNA23 de març del 2013, a les 22:50

    Gracies no n'hi ha pertant
    Gracies per visitar el meu blog

    ResponElimina
  7. Anònim26 de març del 2013, a les 20:47

    Gracias, Anna, por leerme y dejar tu comentario.
    También por invitarme a entrar en tu blog. Hasta pronto en el espacio sideral (como mínimo).
    Anna Rossell

    ResponElimina
  8. ANNA27 de març del 2013, a les 9:44

    Gracies.
    Per visitar el meu blog

    ResponElimina