El camí sembla no acabar mai,
però cada pas em fa més fort.
Les muntanyes es fonen amb l’horitzó,
i jo segueixo caminant, confiant en el rumb.
La nit arriba, el cel s’omple d’estrelles,
el viatge continua, la vida em crida.
Perquè viatjar és respirar,
és sentir-se viu, sense por a l’infinit.
La vida es el viaje, lo que ocurre en su inicio y en su final es azar, no es nada. Camina, sigue caminando.
ResponEliminaLa vida es el viaje, lo que ocurre en su inicio y en su final es azar, no es nada. Camina, sigue caminando.
ResponEliminaCom solen dir, lo important potser no és el destí, sinó el camí, el viatge !.
ResponEliminaSalut !.