DESTRUCCIÓ

 

El dimoni s'agita al meu costat sense parar.

Flota al meu voltant com aire impalpable.

Ho respiro, sento com crema el meu pulmó,

i ho omple d'un desig etern i culpable.

 

De vegades presa, coneixedor

del meu amor al poema,

la forma de la més seductora dona.

 

Així em condueix, lluny de la mirada de Déu,

panteixant i destrossat de fatiga, al centre

de les planes del fastig, profundes i desertes.

I llança als meus ulls, plens de confusió,

brutes vestidures, ferides obertes,

i l'amaneixo sagnant de la destrucció!