Aquelles flors que han brotat
al mig del camí,
aquelles flors semblen tristes,
però encara m'han encantat veure-les,
encara que estiguin destinades
a morir sota els nostres passos,
sense cap lament.
Morrerem lentament, sense consol,
però elles reneixeran una vegada i una altra;
el poeta s'encarregarà de que mai moren,
i això perdurarà eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada