Ella camina pels carrers deserts,
una rialla amaga penes,
el rostre brilla amb esperança,
els ulls revelen dolor constant.
Vol viure, lluita amb força,
cada dia una batalla,
cada somriure, una façana,
darrere la veu dolça, tristesa.
Les estacions passen sense sentir-les,
segueix endavant,
no viu, sobreviu,
enfrontant dimonis, en silenci.
Lluita amb l'ànima ferida,
la tristesa no es reflecteixi
en els ulls,
el cor pateix en silenci.
L'últim cant del cor,
un lament melòdic,
dolç com el violí,
canta a la vida i a la mort.
Canta, oh, canta,
alleuja el dolor,
soledat menys fosca,
en els últims moments.
Sap que és l'últim cant,
no hi haurà més cançons,
però en la dolçor del cant,
troba força fins la foscor,
i la pau eterna.