En record de Miquel Martí i Pol, en el 15è aniversari de la seva mort

Miquel Martí i Pol

Poeta

Miquel Martí i Pol fou un poeta, 

escriptor i traductor català, 

un dels més populars del segle XX.

És l'autor d'un dels llibres poètics 

més venuts de la literatura catalana.

Naixement: 19 de març de 1929, Roda de Ter

Defunció: 11 de novembre de 2003, Vic

SI PARLO DE LA MORT

de Miquel Martí i Pol

 

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdavall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva

mort, per exemple, la tinc ben sabuda,

fa molt de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui

d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,

malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.

Llavors serà el moment de l'elegia

i algú hi haurà per fer-me el panegíric

(en català, si us plau, i en decasíl·labs)

que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.

Mentrestant parlo de la mort, tal volta

perquè és allò que tinc més viu i pròxim,

per no caure en subtils pedanteries

que, fet i fet, no porten a cap banda.

Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.

No es pot pas demanar més honradesa.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT

Dolç àngel de la Mort,
si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida 
en la tenebra clara de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors 
el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara…

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…
I gairebé donaria, per morir ara
morir per sempre, una ànima immortal.