dissabte, 11 de novembre de 2017

CALLADA



Era diferent, estranya, distinta,
callada, discreta, sense alè aparent.
Al pati tots els dies dels companys indiferència.

Va aprendre a conviure amb l’amarg present,
i una malaltia per tota la vida.

A l’escola, ni  un gest de companyia,
ni una paraula amable que li fes costat.
Rebia una ofensa rere l’altra,
sense trobar refugi en un algú estimat.

Altives companyes que a classe tenia,
que amb despit mostraven el seu sentiment.
Orgulloses, llestes, competitives,
humiliant-li l’ànima, creant patiment.

Patiment a aquella que no es defensava,
que mai no trobava el seu lloc.
Que com a resposta abaixà la mirada,
i ser com es sempre avergonyida.

5 comentaris:

  1. Això m'ha passat a mi! De petita i sobretot de gran, a la carrera.

    ResponElimina
  2. El bullyng no es nuevo, pero en cada niño que en la escuela sufre, hay un ser humano que sigue y sigue.

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Quina llastima, que això estigui passant, hem de prendre consciencia i a les mateixes escoles se ha de parlar-ne..
    Una abraçada Anna.

    ResponElimina
  4. Um poema narrativo triste, mas muito actual.
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina