DEJO ATRÁS

Dejo atrás sueños, esperanzas e ilusiones.
Entonces me doy cuenta que soy solo.

Solo, en medio de la gente
de este gran mundo lleno de injusticia,
y siete de venganza hacia los otros.

Dejo atrás las ganas de vivir,
al ver este mundo lleno de violencia,
traiciones y envidias.
La belleza de la amistad rota por ignorancia.
lindas canciones llenas de amor, bellos años de libertad.

Me siento solo, en medio de la multitud de la gente.
Injusta sociedad.

AMB EL BATEC DEL TEU POLS

Cada llibre conte un secret,
sent el seu tacte amb els dits
i creu que l'acaricies
amb el batec del teu pols,
sentin entre els dits
els fulls que el cos, resseguint
amb la mirada
i passant els ulls acaronant-los
a cada instat.
Amb amic els llibres,
no et faltarà cap companyia
cada plana i pot trobar,
un fil que et guia.

HASTA QUE MI CUERPO ME MATE

Escribo para vivir,

escribo para sentir.


Escribo para poder renacer en cada caída,

en cada error en cada derrota

en cada momento al escribir,

siento que revivo.


Revivo i vivo entre estrofas,

entre versos, poemas

porque así me identifico

en cada escrito, si vivo,

es por el que he escrito

que escribo, el que le da sentido.



Escribo porque si no me siento,

en oscuridad completa,

escribo hasta que no sienta el alma.


Escribo por alegría,

escribo por la tristeza,

escribo para poder apreciar

tu sonrisa más íntima,

escribo por las heridas, escribo por mi vida

escribo y escribiré hasta que mi cuerpo me mate.

RES PASSA I RES CANVIA

Passo pel món
sense pressa,
guitat amb els ulls perplexos
com tot passa
i res no passa,
com es destrueix
i encara se'n gaudeix,
com es contamina
i res canvia.

Miro el món
amb els ulls perplexos,
violència que ens envolta
i a ningú l'importa
acrecions i violacions,
ho consideren simulacions
o presumptes accions.

M'avergonyeix el món
i molt més que el món,
la humanitat que el món
està mata'n
i encara ho va contant
sense més importància
perquè res passa
i res canvia.

ALS GOVERNANTS DEL MÓN

Jo no et demano que baixis
a zero els impostos
només et demano que els sous no ens baixis.

Jo no et demano que signis
sous milionaris per a tots
només un per a poder viure amb dignitat.

Sé que el que demano, tot serà negar
el futur algun dia arribarà
i del present,
què li importa a la gent
que no viu de la teva parlar.

Deixa'm un minut,
per a respirar
no em complaguis, no et neguis,
no parlis per parlar.

Jo no et demano que regalis habitatges
només et demano deixar-nos
viure amb humilitat.

Jo no et demano que ens donis grans càrrecs
només et demano un treball estable
sense sentir-nos esclaus.

YO ME ABANDONO

He vivido atado a tu esperanza,

viviendo del dolor

que trae tu recuerdo

ese que trae el dolor,

tu recuerdo está en mi

tu recuerdo me hace entender

el porqué de tu partida

por tu abandono

yo me abandonó,

en mis angustias

en mis recuerdos.

LAMENTO AL AMANECER

No te detengas en mi sepulcro a suspirar.

Ni te pares a llorar.

No estoy ahí.

Soy la brisa de viento,

soy la suave nieve que cae,

soy las bellas gotas de lluvia.

Estoy en el silencio de la mañana,

en la acaricia agraciada.

Soy la estrella de la noche,

en un cuarto silencioso,

en cada pequeña cosa.

No te quedes en mi tumba a llorar.

No estoy ahí.