NO DIGUIS ADÉU

Els teus braços m'envoltam,

el meu cap recolzat a les espatlles.

Lentes paraules de consol cauen sobre mi,

però el meu cor no té descans.

Perquè només l'ànima queda de mi,

El meu cos va fugint de mi.

Només puc donar-te un cor ferit,

uns ulls esgotats pel dolor,

i una boca que no pot somriure.

Però rodéixa’m amb els teus braços,

fins que el somni em arrabassi.

Llavors m'ho dius a mi, no diguis adéu, 

excepte si desperto embolcallada en plors.