QUE ET PERDONI DÉU ...

Una carícia al vent

estremeix les meves pors,

com cada moment

que sempre et recordo.

Aquest cafè amarg

insípid, fred,

crida la teva absència

vetllant les meves tristeses.

 

Difícil oblidar-te ...

Cremen els meus instints

i si miro al cel

s'entristeix la meva ànima.

 

Si busco raons

que desperti la meva innocència,

la màgia ingènua

sempre vacil·lava, allà estava ...

 

No et culpo,

va ser la meva libido ser

decidit a estimar-te

mentre tu ho arruïnar.

 

Pagament el preu del meu amor

amb la meva intens i noble cor,

assumint mil pesars

demanant a Déu et concedeixi perdó.

 

Aquest cafè té gust

de tu sense gust ni aroma,

no tens perdó

jo difícil ho faria ...

Que et perdoni Déu ...