BON ESTIU LECTORS

ESTIU

Estiu, estiu rei,

ets l'abraçada ardent,

per on trepitges i camines

Estiu, la terra abrases,

encens la naturalesa arrases

des del teu sol allà dalt;

diu tu, la terra carbonitza;

i el segador, apaga la flama viva.

Les vides estan cansades

lluitar amb les flames violentes

i el riu corre a fugida

del teu càstig ardorós.

Vermell, estiu,

el dels boscos calcinats,

provocats pels individus,

o per rajos d'una tempesta

L'ESTIU

Estiu, núvol clar,

un brunzit de mosquits i cigales

et precedeix el cel buidat.

Estiu, del cel infinit,

mandrosa l'abella,

sol endimoniat,

sol terrible, suat,

sol sec crema al cap

com un inesperat bastó,

sol de la set caminant per la sorra,

estiu, mar desert,

el miner s'omple de suor groc,

i recorre raig a raig el sol celeste,

buscant el teu suor rellisca

del front als ulls cremen el blat,

els insectes blaus que busquen ombra,

toquen la frescor,

submergeixen el cap en un diamant.

oh estiu

Abundant de carro flames,

camins de suau pols, sobre de la pols migdia,

i en la tarda descansa el foc,

l'aire fa ballar el trèvol, entra

la brisa i el puja un estel

fresca pel cel

ombrívol, crepita

sense cremar-se la nit de l'estiu.