dimarts, 26 de juliol del 2016

RECUERDOS

Quiero silenciar mi pensamiento de tu recuerdo,
olvidar tu nombre para no pronunciarlo.
La desesperación me ahoga,
y el dolor me aprisiona.

En vano intento cerrar mis heridas,
sintiendo que muero en  lenta agonía.
Y en el umbral de mi muerte te desentierro,
hiriéndome más tu presencia en el recuerdo.

Me abriga la soledad,
me hiere tu ausencia prolongada,    
hundiendo en la desesperanza
a mi alma desolada.
No hay esperanza, cuando la esperanza...
es la nada.

Y con el profundo dolor de la perdida de tu amor,
yo te añoro, yo te reclamo.
Por qué fingiste que me amabas,
por qué engañaste a mi corazón.
Por qué en la entrega de nuestros cuerpos,
cuando mi alma en comunión con la tuya
se fundía dulcemente, me decías que eras mía.

Y ahora estoy solo, consumiéndome en la desesperación.
Entre el odio y el amor, sangrando por las heridas
de tu abandono, mi pobre corazón siente que se muere.
Y el odio me aferra a la vida.
Ya no se si vivir o morir.

dijous, 21 de juliol del 2016

MORT


Mort que arrabasses vida,
sembrant desesperança,
deixant tristos, buidas
les ànimes enamorades.

Mort indigna,
que d'amor no saps res.
Que invencible vols ser
i no vences al no-res.

No calles la veu d'un poble,
que crida la llibertat.
No vences a l'amor,
del que estima de veritat.

Perquè el que lluita, amb causa,
no pot morir mai.
El que estima amb bogeria,
¡a tu, mort! vencerà.

dissabte, 16 de juliol del 2016

DESTRUCCIÓ


El dimoni s'agita al meu costat sense parar.
Flota al meu voltant com aire impalpable.
Ho respiro, sento com crema el meu pulmó,
i ho omple d'un desig etern i culpable.

De vegades presa, coneixedor 
del meu amor al poema,
la forma de la més seductora dona.

Així em condueix, lluny de la mirada de Déu,
panteixant i destrossat de fatiga, al centre
de les planes del fastig, profundes i desertes.
I llança als meus ulls, plens de confusió,
brutes vestidures, ferides obertes,
i l'amaneixo sagnant de la destrucció!

divendres, 1 de juliol del 2016

SI POGUES DIBUIXAR

Si pogués dibuixar
amb pinzellades de lletres
tot el viscut.

Si pogués teixir

amb enfiladisses de lletres,
la qual cosa ens va regalar l'atzar.

Si pogués brodar en un bastidor,
amb fils de sentiments.
I crear lletra a lletra,
la qual cosa en aquell estiu em va regalar la teva amistat.

Si pogués atrapar,

tot el que parlaven,
en creuar-se les nostres mirades.

Si m'haguessis explicat tot el teu dolor.

Jo...jo t'hauria abraçat.
I no t'hagués deixat partir,
cap a aquest lloc, sense tornada.

Avui sento nostàlgia...

Nostàlgia d'adults jugant com a nens,
sense recordar el que són.
Nostàlgia de riures... de mirades fugaces.
Nostàlgia de discussions sense raó.
Nostàlgia de paraules tranquil·les,
sota una mateixa veu.

Avui el meu plor és més amarg.

Avui, les meves llàgrimes s'abracen a les ones del mar,
esperant trobar entre elles, el teu mirar.