ET REPTO

Doncs bé, no vaig a parlar-te.

Seran dues setmanes

de profund silenci,

de tristesa absoluta...

d'una mort vocal.

Quina neciesa tan absurda,

de pensar tant les coses...

No et preocupis, més aviat ocupa't.

No hi ha gens que pensar,

només has de sentir.

Oblida't de mi,

et repto al fet que ja m'oblidis.

Per endavant ja he perdut,

perquè aquestes coses són totes teves.

Mai podré oblidar-te.

No vull pretextos per parlar-te,

perquè vull que tot un dia m'estranyis.

Perquè t'adonis que tota una vida

no podrem passar lluny un de l'altre.

Però avui, en aquest instant,

tal vegada,vull que t'adonis per fi,
que em necessites a mi.