Si pogués dibuixar
amb pinzellades de lletres
tot el viscut.
Si pogués teixir
amb enfiladisses de lletres,
la qual cosa ens va regalar l'atzar.
Si pogués brodar en un bastidor,
amb fils de sentiments.
I crear lletra a lletra,
la qual cosa en aquell estiu em va regalar la teva amistat.
Si pogués atrapar,
tot el que parlaven,
en creuar-se les nostres mirades.
Si m'haguessis explicat tot el teu dolor.
Jo...jo t'hauria abraçat.
I no t'hagués deixat partir,
cap a aquest lloc, sense tornada.
Avui sento nostàlgia...
Nostàlgia d'adults jugant com a nens,
sense recordar el que són.
Nostàlgia de riures... de mirades fugaces.
Nostàlgia de discussions sense raó.
Nostàlgia de paraules tranquil·les,
sota una mateixa veu.
Avui el meu plor és més amarg.
Avui, les meves llàgrimes s'abracen a les ones del mar,
esperant trobar entre elles, el teu mirar.
No sabia que tenias anima de poeta alguns son una mica tristos pero estan molt be
ResponEliminamoltes gracies per el teu comentari
ResponEliminaM'agrada aquesta crida a la nostalgia. Felicitats, Anna!
ResponEliminaM'agrada aquesta crida a la nostalgia. Felicitats, Anna!
ResponEliminaMoltes gracies per pasar pel meu blob petons torna quan vulgis
ResponElimina