divendres, 3 de gener de 2003

NOMÉS DUES MANS I UN COR


TERRA   I

Crida la terra,
escolteu.la! .
¿ Que sou sords ?.
Mort la terra,
mireu.la!.
¿ Que sou cecs ?.
Cuideu.la,
que no en tenim d’altra.
Es on vivim,
es la nostra vida
 
MARE 

En el mon no hi ha res tant valuós
com l’amor d’una mare.
La mare es dolça i senzilla.
Te un gran cor generós,
ple de pau i de joia,
perquè ens estima.
                              
Però el dubte es debat amb el silenci,
entre els sentiments i pensaments.
M’han girat  l’esquena,
m’escupeixen totes les estones
que vam  estar juntes.
El silenci dels dos,
la gelosia i els enganys.
I  jo amb coratge et pregunto,
per que?

NOMÉS DUES MANS I UN COR     

Per escriure tot el que continc en aquest moment
hauria de abocar el desert a través d'un rellotge de sorra,
el mar a través d'un rellotge d'aigua,
gra a gra i gota a gota.
Dels mars i arenals sense empremtes,
perquè els dies i les nits de la terra s’estan trencant sobre meu.
Els mars i sorres estan corrent a través de mi,
i només dues mans i un cor tinc per sostenir.ho